26.08.2010
Ho has vist als mitjans?
Catorze mesos després del seu inici, l'OMS (Organització Mundial de la Salut) ha donat per finalitzada la “pandèmia” de la Grip A, que ha causat al voltant de 18.500 morts.
Desapareguda l’alarma social, analitzem el tractament molt diferent que es dóna a una altra malaltia que causa anualment al voltant d'un milió de morts .
Després de la caiguda del Mur de Berlín, el món ha deixat d'estar dividit en ideologies i ha quedat separat econòmica i tecnològicament. Al mateix temps, l'Estat ha perdut força davant el mercat.
Els mitjans de comunicació també s'han deixat influir per aquesta tendència. Responen a interessos econòmics i polítics, molt allunyats de la informació objectiva o de la veracitat, i no els importa defensar el més indefensable. A més a més, s'ha imposat en ells el morbo i l'espectacle, dos dels factors amb més pes en l'aparador mediàtic actual.
Així, els mitjans es dediquen moltes vegades a oferir dades, però no contextualitzen la informació. D'aquesta manera, notícies que tenen una rellevància directa per al lector com l'atur o la situació econòmica queden “diluïdes” entre notícies esportives, xafarderies o informacions sense recorregut en una sopa de lletres i imatges destinades al consum massiu. Una altra arma és crear falses polèmiques o exagerar certs riscos per convertir-los en alarma social.
L'aparició en l'escenari mediàtic de la Grip A o virus H1N1 va suposar un gran impacte en l'opinió pública. Tanmateix, durant els catorze mesos que ha aparegut la malaltia en els mitjans aquesta ha provocat unes 18.500 morts, força menys que les causades per la grip comuna, que fluctua entre 200.000 i 500.000 defuncions anuals.
Amb la Grip A aviat es va encendre l'alarma, ja que s'augurava una “probable i ràpida propagació” ( “ABC”, 26/07/2009). Es parlava fins i tot de milions de morts. Mesos després, l'alarma ha desaparegut; això sí, amb més pena que glòria. Una glòria que, si existís un rànquing de malalties assassines, s'endurien la sida, la malària i la tuberculosi, ja que, a part de la seva capacitat letal, compten amb el silenci internacional de qui hauria de combatre-les.
Amb motiu de la celebració del 25 d'abril de 2010, segon Dia Internacional de la Malària que es commemorava, des de medicusmundi varem publicar una comparativa entre la Grip A i la malària durant el 2009. Al llarg dels mesos transcorreguts de campanya mediàtica al voltant de la Grip A, Google havia recollit 56.100 notícies pel que fa a aquesta i 5.540 sobre malària. En relació al nombre de morts, el percentatge era de 12.000 morts causades fins llavors per la Grip A davant el milió aproximat provocat anualment per la malària.
Els recursos destinats a la lluita contra ambdues malalties van anar pel mateix camí: 4.950 milions de dòlars dedicats a prevenir i curar la Grip A i 1.700 milions per a tractaments contra la malària. Una despesa que no s'ha produït exclusivament al món desenvolupat, sinó que l'estratègia desplegada per l'OMS respecte a la Grip A ha obligat a països sense grans recursos a destinar diners a una malaltia que finalment no ha estat tan mortífera com s'anunciava. Potser per això, i per la relació que s’ha descobert que cinc dels 16 membres del Comitè d'Experts de l'OMS mantenien amb laboratoris que van fabricar medicaments per a la malaltia ( “Le Monde”, 12/08/2010), és per la qual cosa aquest organisme internacional es troba avui qüestionat. Donada la situació, es fa necessària una investigació imparcial de com ha gestionat l'OMS aquesta crisi, per així poder recuperar el crèdit i a la vegada aprendre també dels errors.
El benefici de les multinacionals en relació amb la Grip A ha estat ampli. Precisament el passat mes d’abril, la farmacèutica Novartis emetia un comunicat en el qual informava que havia experimentat un 49% d'augment en els seus beneficis nets durant el primer trimestre de 2010, fins als 2.900 milions de dòlars. Aquests beneficis es van deure, especialment, a les vendes de vacunes contra la grip A H1N1.
El president del govern de l'Estat espanyol va anunciar en compareixença davant els mitjans que anava a gastar 333 milions d'euros per combatre la Grip A i que, seguint les recomanacions dels experts, es preveia la vacunació del 40% de la població. Tanmateix, la campanya de vacunació ha estat inferior a les previsions. Per això, el Ministeri de Sanitat destruirà 4 milions de dosis, el que suposarà una despesa de 28 milions d'euros en vacunes no utilitzades, com ha informat “El Periódico”.
L'experiència ha servit, almenys, perquè aprenguem a protegir-nos davant una possible pandèmia letal a escala mundial? Sembla que no. La capacitat actual de producció anual de vacunes només cobriria la meitat de la població mundial, i el 90% d'aquesta producció s'ubica als països més enriquits.
En cas que aparegués una pandèmia mortal, els països més empobrits estarien en una situació de completa indefensió i la seva població, ja de per si molt castigada i amb uns sistemes sanitaris molt fràgils, veuria augmentada de forma espectacular les seves taxes de mortalitat. La solució està en cooperar perquè, davant una situació de pandèmia, tota la població mundial tingui el mateix accés a les formes de cura. Si considerem la salut un dret i no un element amb el que es pugui comerciar, és urgent que es produeixi en el menor temps possible una transferència de tecnologia i coneixement des dels països enriquits als més desfavorits, perquè ells mateixos puguin afrontar aquest tipus de problemes.
Potser una de les raons del poc protagonisme d'unes malalties respecte d’altres en la palestra mediàtica sigui precisament aquesta, en quina part del món provoquen el major nombre de morts. És el que passa amb la malària, que gairebé el 100% de les morts succeeixen en països empobrits. Potser quan, com es preveu, el canvi climàtic faci tornar la malaltia als països enriquits ens en recordarem. Perquè fins ara, què veus sobre això als mitjans de comunicació?
Escrit per Jon Inchaurraga i Carlos Mediano, membres de medicusmundi