30.11.2011 Dia Mundial contra el VIH/Sida - 1 de desembre
30 anys del descobriment del virus de la Sida
El primer cas de VIH/Sida, l'última pandèmia global, es va diagnosticar fa ja 30 anys, en aquest temps 60 milions de persones han contret la malaltia i 22 milions han mort.
El 5 de juny de 1981 el Centre per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units d’Amèrica va publicar el primer cas de VIH/Sida i ho va descriure com una ”pneumònia letal” que es propagava entre els homosexuals. A la fi d'aquell mateix any ja s'havien detectat 121 persones malaltes i es començaven a diagnosticar nous casos a Europa.
A Espanya, el primer cas es va conèixer l'octubre de 1981. Cinc anys després el retrovirus es va denominar virus de la immunodeficiència humana (VIH), nom amb el qual es coneix fins avui. A més, en aquesta època es va descobrir que el virus podia estar fins a 10 anys en el pacient infectat sense donar símptomes, per la qual cosa els malalts podien haver estat infectats durant anys sense saber-ho. Aquest fet va ajudar a la seva ràpida propagació i també va contribuir al fet que aquesta hagi seguit estenent-se -de prop de 8 milions el 1990, fins a 33 milions en l'actualitat-.
Però no només el desconeixement científic ha ocasionat la seva ràpida transmissió, hi ha hagut més causes que ho expliquen, com la forma en què s'ha respost a la malaltia. Al principi es va propagar més entre la comunitat homosexual i entre els consumidors de drogues intravenoses en compartir xeringues. Per aquest motiu, part de la societat occidental va assumir la malaltia com una plaga de consideracions “bíbliques” que castigava exclusivament a homosexuals i drogoaddictes i, per tant, la resta era immune a aquesta malaltia.
D'altra banda, la reticència de gran part de la població a l'ús del preservatiu en les seves relacions sexuals, malgrat que està demostrat que és la mesura protectora més eficaç, ha estat un altre agreujant. Diverses cultures estan en contra del seu ús, a causa de la creença que fomenta la promiscuïtat i fins i tot dubten de la seva eficàcia demostrada per evitar la transmissió de la malaltia en les relacions sexuals. Per exemple, en el continent africà, el més afectat, es considera poc masculí l'ús del preservatiu, i fins i tot en alguns llocs es creu que aquest afavoreix l'esterilitat.
A aquest desconeixement, podem sumar-li actuacions com la de la ministra de salut de Sud-àfrica que el 2006 va provocar la confusió entre la població -la de major proporció d'infectats del món- en assegurar que els tractaments antirretrovirals occidentals eren nocius per a la salut i va promulgar la utilització de l'all i la remolatxa per lluitar contra el VIH/Sida.
Discursos com aquest, afavoreixen que solament el 20% de les joves de les regions en desenvolupament tinguin un coneixement ampli i correcte sobre el VIH; i, amb aquests condicionants no és d'estranyar que el 41% dels nous casos segueixin sent en joves d'entre 15 i 24 anys.
Però a més del desencontre entre la ciència i les creences, potser els altres dos factors que han contribuït a la transmissió de la malaltia han estat l'estigma i les iniquitats de gènere.
El desconeixement que hi ha sobretot quant als mecanismes de transmissió i la por a contagiar-se -fins i tot al principi alguns sanitaris es negaven a tractar a aquests malalts-, així com les implicacions socials que se li atribueixen -estar malalt per a la societat significava ser homosexual, drogoaddicte, o promiscuo, provoca que als malalts/as se'ls estigmatitzi i se'ls allunyi de la societat. Com a efecte secundari, persones que sospiten que estan infectades no es fan la prova per no corroborar la realitat i no ser apartats del seu entorn social.
D'altra banda, les iniquitats de gènere han provocat que una malaltia que en els seus principis va ser gairebé exclusivament masculina reverteixi la tendència amb els anys i ara tingui un lleuger predomini femení, sent dones més del 51% de les persones adultes que viuen amb el VIH. La dona, sobretot en països en desenvolupament, sofreix una triple vulnerabilitat davant la malaltia: la vulnerabilitat biològica, en tenir major facilitat per infectar-se en una relació sexual amb un home amb VIH, que a l’inrevés; la vulnerabilitat econòmica, al no poder en molts casos comptar amb recursos econòmics propis fins i tot encara que treballi, ja que els gestiona la seva parella, la qual cosa impedeix l’accés als tractaments, mesures preventives i de suport; i finalment, la vulnerabilitat social, que li impedeix en moltes societats prendre decisions que afecten a la seva salut com l'ús o no de preservatiu, o poder anar pel seu compte als serveis mèdics.
Per tot això, des de medicusmundi volem que l'1 de desembre serveixi per reflexionar sobre les mesures preventives i la protecció de les persones que viuen amb el virus de la Sida i prendre consciència de la dignitat de les persones que han de conviure amb aquesta realitat per la qual encara no hi ha cura, però sí moltes més eines i informació que en aquell any 1981, quan es va diagnosticar el primer cas.